Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Gant 1899-1910 i conservador del Musée Royal de Brusselles Féu excavacions a la ciutat de Dura-Europos Síria i estudià la vida religiosa de l’antiga Roma i de l’Orient Entre les seves obres es destaca Les religions orientals dans le paganisme romain 1929

Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal

Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya

Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936 traduïda al…

Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Colloquis…

Graduat en arquitectura a la Universitat de Michigan 1933, estudià també arqueologia, i aquest any fou contractat pel fundador i director de l’Oriental Institute of Chicago, James Henry Breasted S’especialitzà en les fases preneolítica i neolítica del Pròxim Orient, on excavà, entre d’altres, a la vall de l’Amuq N de Síria i, sobretot, a l’important poblat de Jarmo Kurdistan iranià, i posteriorment a Cayönü Turquia És l’autor de la teoria de les zones nuclears per a explicar l’aparició i el desenvolupament de l’economia de producció agricultura i ramaderia El tret més innovador de la seva…

Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid…

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…

El nom procedeix dels murs antics de l’Acròpolis d’Atenes, atribuïts per la tradició antiga als pelasgs