Resultats de la cerca

Professora a la Universitat de Granada 1979-88 i, des del 1989, catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, se centrà en l’estudi de la ceràmica romana sigillada Dugué a terme excavacions a Andújar Jaén, 1979-95, al teatre de Tarragona 1981-84, a la ciutat iberoromana de Granada 1985-89 i a la ciutat romana de Pollentia Mallorca 1992-95 Publicà  La sigilata hispánica producida en Andújar Jaén 1976,  El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada 1988 i Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà  2011, entre d’altres

Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou sovint…

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques…

Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II

Dirigit per PBosch i Gimpera i amb JColomines i Roca com a tècnic permanent, hi collaboraren, entre d’altres, ADuran i Sanpere, MPallarès, JCSerra i Ràfols, etc Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques, especialment a la comarca del Matarranya i a Mallorca Els resultats eren publicats a l' Anuari de l’IEC La majoria dels materials que trobà són actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya Fou suprimit el 1939

També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros  Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia…

Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí 1928-35, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines,…

Prové, potser, de la muntanyeta que formava el lloc d’enterrament un cop havia estat inhumat el cadàver amb la mateixa terra excavada per a la tomba Tipus diversos d’aquests promontoris funeraris, que ja entre els pobles primitius es devien considerar llocs sagrats que calia respectar i venerar, es poden trobar arreu del món, bé que són especialment abundants al nord d’Europa Hom hi podria relacionar d’alguna manera els dòlmens i altres tombes megalítiques, com galeries cobertes i sepulcres de corredor, però el desenvolupament constructiu de la tipologia funerària tumulària…

La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors

Fill del també mestre d'obra Miquel Ferrà i Font i pare del pintor Bartomeu Lluís i de l'escriptor Miquel Ramon Ferrà i Juan Estudià dibuix amb els germans Miquel i Salvador Torres i Sancho, a l'Acadèmia de Nobles Arts, i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis Com a constructor és considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica —influït per Viollet-…