Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
aparell reproductor
Anatonia de l’aparell reproductor masculí
© Fototeca.cat
Anatomia
Conjunt d’òrgans destinats a la reproducció.
En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que…
cap
Anatomia
Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
El cap dels vertebrats comprèn el crani, que, situat superiorment i posteriorment, és una cavitat òssia que conté l’encèfal, i la cara, que, situada inferiorment i anteriorment, allotja l’inici dels conductes respiratori i digestiu i gran part dels òrgans dels sentits
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al…
abdomen
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat
Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la tensió o la…
òrgan
Anatomia
Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal.
El conjunt d’òrgans amb origen embrionari comú i de funció relacionada constitueixen un aparell
anatomia radiològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les estructures anatòmiques i llur disposició mitjançant l’ús de raigs X i d’altres tècniques més recents.
Permet d’estudiar l’esquelet amb una gran facilitat i, a més, suposa un bon ajut per al diagnòstic de malalties i de traumatismes Amb tot, pel que fa a les vísceres o a les cavitats orgàniques cal utilitzar substàncies opaques o de contrast angiografia o recórrer a la insuflació de gas Hom disposa també de tècniques per a aconseguir imatges de plans parallels o “llesques” dels diferents òrgans, com és ara la tomografia axial computadoritzada
cap
Anatomia
Porció més voluminosa de certs òrgans, com l’epidídim i el pàncrees.
conducte semicircular membranós
Anatomia
Conducte que conté l’endolimfa i una part dels òrgans de l’equilibri.
N'hi ha tres superior, posterior i extern Són a l’interior dels conductes semicirculars ossis