Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

conducte limfàtic

Anatomia
Cadascun dels dos vasos limfàtics principals que aboquen el seu contingut a la circulació sanguínia.
El conducte limfàtic dret recull la limfa de la part dreta del cap, del tòrax i del braç dret i desemboca en la vena bràquio-cefàlica dreta El conducte limfàtic esquerre , o conducte toràcic , rep la limfa procedent de la part infradiafragmàtica del cos, del braç esquerre i de la part esquerra del tòrax i del cap puja pel costat esquerre del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, i desemboca en la unió de les venes subclàvia i jugular interna d’aquest costat
Gran enciclopèdia catalana

dors

Músculs de la regió dorsal; 1, múscul trapezi; 2, múscul deltoide; 3, múscul infraespinós; 4, múscul rodó; 5, múscul tríceps branquial; 6, múscul dorsal ample; 7, aponeurosi lumbo-dorsal; 8, múscul gluti mitjà; 9, múscul gluti major; 10, cresta ilíaca; 11, múscul oblic major de l’abdomen; 12, espina de l’omòplat; 13, múscul espleni; 14, múscul esternoclido-mastoïdal

© Fototeca.cat

Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures…
Gran enciclopèdia catalana

abdomen

Zones de l’abdomen

© fototeca.cat

Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen és tou Segons la…
Gran enciclopèdia catalana

clavícula

Anatomia
Os llarg i parió, en forma d’essa allargada, situat en la part anterior i superior del tòrax, entre l’estern i l’omòplat, amb els quals s’articula.
La clavícula presenta dues cares, dos cantells i dos extrems s’hi insereixen els músculs deltoide, trapezi, esternoclidomastoidal, subclavi, pectoral major i esternoclidohioidal Forma part de la cintura escapular de molts vertebrats
Gran enciclopèdia catalana

diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques

© Fototeca.cat

Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit
Gran enciclopèdia catalana