Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
aparell vocal

Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar…
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l…
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el…
hirudinis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.
Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis…
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim…
espectrògraf acústic
Física
Fonètica i fonologia
Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.
Permet d’analitzar-ne els harmònics i d’expressar llur percentatge i nivell És format bàsicament per filtres de banda estreta Hom l’utilitza també en la investigació fonètica, i en aquest àmbit rep el nom de sonògraf