Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
acuïtat
Fonètica i fonologia
Qualitat acústica dels sons que depèn de la freqüència de llurs elements constitutius; aquesta freqüència, en la parla, depèn de la velocitat de les cordes vocals i de la conformació dels ressonadors bucals.
La fonamentació en les vibracions vocals opera sobre els harmònics i determina l' altura musical , corba melòdica o entonació per exemple, l’oposició asseverativa-interrogativa surts ara/surts ara d’una mateixa frase en depèn D’altra banda, en fonamentar-se en el volum i forma dels ressonadors bucals, sembla que opera sobre els formants acústics i determina el timbre o qualitat acústica gradualment aguda o greu dels fonemes L’escala d’acuïtat de timbre en el vocalisme català seria, en virtut d’això, i de més agut a menys i, ẹ, ę, e, a, ǫ, ọ, u
allargament
Fonètica i fonologia
Augment de la durada d’una realització fonemàtica produïda per algunes causes regulars i normalment solidari al to, a la intensitat i també a l’èmfasi emotiu.
En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència per exemple, al final d’una proposició asseverativa, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’…
afebliment
Fonètica i fonologia
Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema (o un grup de fonemes) perd part de la seva intensitat, to i, de vegades, timbre usuals, en donar-se algunes circumstàncies, com és ara la posició final en l’emissió fònica asseverativa ( relaxació
o relaxament
), la posició intertònica o, per a algunes consonants, la posició intervocàlica.
En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel