Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
corda vocal
Fonètica i fonologia
Anatomia
Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així…
aparell vocal

Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…
àfon | àfona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema pronunciat sense vibracions de cordes vocals, sord.
entonació

Entonació
Fonètica i fonologia
Successió de to al llarg d’una emissió de parla.
Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa pausa després d’entonació…
sonor | sonora
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals.
S'oposa als fonemes sords o tensos En la terminologia acústica, els fonemes sonors s’anomenen també fluixos, atès que l’energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis En català, són sonores les vocals, les líquides i, entre les consonants, b, d, z, z, z, y, w, g
sord | sorda
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals.
S'oposa a sonor o fluix En la terminologia acústica, els fonemes sords s’anomenen també tensos, atès que l’energia articulatòria es concentra a les cavitats supraglòtiques En català, són sordes les consonants p, f, t, s, š š, k
laringi | laríngia
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació produïda a la zona de la laringe, mitjançant una interrupció del corrent espiratori per les cordes vocals.
De vegades aquest terme és emprat impròpiament, en comptes de velar o gutural
sonoritat
Fonètica i fonologia
Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.
És una oposició fonològicament rellevant en totes les llengües naturals
atac
Fonètica i fonologia
Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d’emissió fònica.
N'hi ha de dues menes atac dur , quan el moviment vibratori s’inicia a plena freqüència tret característic i fonològicament demarcatiu en alemany, i atac suau si les vibracions s’acceleren a partir d’un començament a baixa freqüència, com es dóna en les llengües romàniques
consonant ejectiva
Fonètica i fonologia
Consonant, anomenada també recursiva i glotalitzada, l’articulació de la qual depèn d’una massa d’aire acumulada, durant l’oclusió, damunt les cordes vocals.
És pròpia de les llengües caucàsiques, africanes i ameríndies