Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
harmonia vocàlica
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic —propi de certes llengües, com ara l’hongarès, el turc, etc—.
Pel qual el sistema vocàlic es compon de dos grups d’elements separats per una oposició distintiva de tipus obert/tancat, anterior/posterior, etc, de manera que en un moment només poden comparèixer elements vocàlics d’un dels grups respectius
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
arxifonema
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius comuns a dos fonemes producte d’una neutralització fonològica.
No tots els fonemes d’una llengua admeten aquest procés, car depèn primordialment de la base comuna respectiva a tota oposició En català, el fonema /r/ no manté una oposició neutralitzable amb /p/, atès que només tenen en comú que són consonàntics, però sí amb /r/, amb el qual coincideix pel fet d’ésser consonàntic, alveolar, sonor i vibrant L’única cosa que els distingeix és que /r/ és univibrant, i /r/, multivibrant, tret pertinent en posició medial de mot, cera/serra , que s’esvaeix en posició final, on la capacitat distintiva d’ambdós és neutralitzada en l’arxifonema /R/ cor…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
tonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la fonologia que estudia la vàlua distintiva de totes les modalitats tonals en les llengües.
tancat | tancada
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques.
També s’anomena així la síllaba travada, que acaba en consonant per exemple, cel, per-dut , etc
geminar
Fonètica i fonologia
Repetir successivament un element lingüístic, generalment consonàntic, en la segona articulació de la cadena parlada, la qual cosa determina un grup homorgànic amb capacitat distintiva o no.
En el domini oriental del català és freqüent aquest fenomen en grups d’oclusiva + l poble póbble, segle ségglé
caduc | caduca
Fonètica i fonologia
Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva, de manera que la seva presència o la seva absència no comporta mai, o normalment, un possible canvi significatiu.
Així, la e final àtona o inaccentuada de molts mots francesos
anaptixi
Fonètica i fonologia
Forma particular de l’epèntesi segons la qual un so vocàlic, amb capacitat distintiva o sense, i afavorit per determinades facilitats articulatòries d’ordre orgànic, és introduït entre dos altres, un d’aquests essent líquid.