Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
šĕwà
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Símbol gràfic hebreu (:) que hom col·loca sota un grafema consonàntic per indicar-hi o bé l’absència de vocal (šĕwà quiescent) o bé la pronunciació d’una vocal neutra breu (šĕwà mòbil) en cas de consonant inicial o de doble consonant.
Creat pels masoretes, correspon al sukūn àrab, al virāma devanagàric i al terme homònim indoeuropeu En transliteració hom omet el šĕwà quiescent, mentre que el mòbil és expressat pel signe ĕ o ∂o e
laringal
Fonètica i fonologia
En indoeuropeu, dit d’un fonema d’identitat fonològica poc coneguda.
Hom coneix les laringals a través de les modificacions que han exercit en els fonemes veïns i de les unitats distintives testimoniades en les llengües anatòliques
šĕwà indogermànic
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Terme tècnic introduït pel lingüista danès H.Møller en l’estudi de l’indoeuropeu per tal d’indicar una vocal neutra breu (∂) postulada per una frase prehistòrica de la llengua que justificaria la correspondència del signe ĭ indoirànic amb els signe ă de les llengües indoeuropees.
N'hi hauria hagut de diversos tipus, amb valor consonàntic o laringal laringal
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències