Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
plosió
Fonètica i fonologia
Moment intermedi i més característic en la pronúncia d’un so consonàntic.
Normalment es produeix cap a la meitat de la seva durada Segueix la implosió i va, al seu torn, seguit de l'explosió
pausa
Fonètica i fonologia
En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
Aquesta pausa, anomenada relativa, enfront de l’absoluta, que es produeix quan el parlant no té intenció d’emetre cap so, és emprada sovint en els estudis de fonètica articulatòria com a punt de referència per a determinar les modificacions orgàniques de cada emissió
semivocal
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál
semiconsonant
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre fricativa i vocal que es produeix durant l’emissió del primer membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxim tancament i un altre de màxima obertura, que correspon ja a la vocal que forma el nucli del diftong sillàbic per exemple, w a quatre kwátrə Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és segon membre d’un diftong, o sigui semivocal per exemple, u a caure káurə
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…
unilateral
Fonètica i fonologia
Dit del so de la l quan el canal vocal es produeix en un sol costat de la cavitat bucal, entre la llengua i les molars.
j
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Desena lletra de l’alfabet català, anomenada jota [pl jotes].
La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…
retroflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual l’àpex de la llengua s’eleva i s’orienta cap al paladar central en certes articulacions, i així produeix un efecte acústic particular.
En anglès americà, per exemple, és característica l’articulació retroflexa de /r/ en contacte amb vocal anterior
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la…
avulsiu
Fonètica i fonologia
Dit del fonema caracteritzat per una articulació procedent de l’aire contingut entre la glotis i els llavis que produeix un clac mitjançant la intervenció d’alguns òrgans supraglòtics.
L’anomenat clic, fonema típic d’algunes llengües africanes, pertany genèricament a aquesta mena d’articulació El català no presenta mai sons avulsius fonemàtics, però així caldria considerar els sons que es produeixen en arriar un cavall, en mostrar desgrat o en fer una besada