Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
velarització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una articulació no velar s’hi torna generalment, però no necessàriament, en contacte amb una altra articulació velar.
Així, hom descriu la formació de u a partir de consonants implosives en català antic puteu > 'pou’, cadere > 'caure’, etc També s’explica així l’assimilació de n en contacte amb velar un gos un gos
signe diacrític
Fonètica i fonologia
Senyal convencional que hom afegeix a un signe gràfic i que representa una realització fonemàtica, per indicar-hi alguna mena de modificació fonètica.
En l’ortografia usual són emprats diacrítics com l’accent o la dièresi En transcripció fonètica hom els empra per a indicar nasalització ã, obertura ą, tancament ạ, dentalització n, velarització ł, etc En català, després de les normes ortogràfiques del 2016, hi ha els següents mots amb accent diacrític bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós