Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
vocalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
Aquest procés tingué lloc sistemàticament en català antic a partir de les consonants b, ð, g implosives nave > ‘nau’, sede > ‘seu’ També té lloc quan s’exagera la velaritat de l fins a convertir-la en u *eu mau , en comptes d' el mal
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot…