Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record