Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
coipú

Coipú
© Portland State University - Trevor Sheffels
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels capròmids, propi de l’Amèrica del Sud.
És d’hàbits aquàtics, adaptació que es reflecteix en la membrana interdigital de les extremitats inferiors, aptes per a la natació D'alimentació herbívora, construeix galeries poc profundes a la vora de rius, llacs i estanys Pot arribar a pesar fins a 10 kg i es reprodueix amb facilitat És de pell molt apreciada, i per aquest motiu fou introduït a Europa al final del segle XIX, on es cria en granges Els exemplars que se n'escapen sovint presenten una bona adaptació al medi si hi ha prou aigua A Catalunya hom en detectà una nombrosa colònia al Montseny al principi de la dècada de 1970, que fou…
calicotèrids
Mastologia
Família de mamífers perissodàctils fòssils que inclou el macroteri.
Inclou la família Eomoropidae dels anciclòpodes de tipus arcaic de l’Eocè superior i la família Chalicotheriidae , pertanyent al gènere Chalicotherium , trobat al Miocè mitjà de Sant Quirze Aquest gènere presentava una forma anatòmica particular, amb trets dels perissodàctils i els rinoceronts Les extremitats anteriors, proveïdes d’urpes en lloc de peülles, eren molt més llargues que les posteriors Probablement utilitzaven aquesta adaptació per a brostejar pels arbres i arbusts
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
mul
Mastologia
Zootècnia
Híbrid de l’ase i l’egua o del cavall i la somera.
A causa de la seva gran resistència i de la seva forma, superior a la dels seus progenitors, és molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya Llur adaptació als climes àrids i als terrenys pedregosos els fa insubstituïbles en els llocs secs de predomini minifundista, on el tractor resulta antieconòmic Hom els empra en petites explotacions agrícoles d’àrees pobres Tant el mul com la mula són infecunds
tàlpids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de cos robust, gairebé cilíndric, potes i cua curtes i el cap acabat en una prolongació a la manera d’una trompa, molt rica en terminacions nervioses tàctils.
De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus
Felip Coscolla i Plana
Escultura
Literatura catalana
Teatre
Escultor i dramaturg.
Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als…
,
Josep de Creeft i Champane
Escultura
Escultor naturalitzat nord-americà, fill d’un militar barceloní.
Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’AQuerol a Madrid, on installà taller propi i on fou influït per la talla directa esquimal, que tingué ocasió de conèixer El 1905 s’installà a París, on convisqué amb Picasso, Gris, Apollinaire, etc i freqüentà, aconsellat per Rodin, l’acadèmia Julien Començà a esculpir directament la pedra Èxtasi maternal , 1923, el marbre, la fusta, etc, pràctica que caracteritzaria la seva obra, així com l’adaptació de la forma al material Des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig, bé que posteriorment tornà al seu estil anterior…
Pietro Lombardo
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…
camèlids
Mastologia
Família de mamífers, l’única existent actualment del subordre dels tilòpodes, integrada per individus de dimensions grans, de pelatge abundant, amb dos dits solament als peus; les peülles resten reduïdes a ungles veritables, i els dits s’estintolen a terra mitjançant coixinets elàstics i callositats.
Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els…
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…