Resultats de la cerca

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

Tot practicant la pintura i la litografia en un estil fantàstic fins que adoptà les idees constructivistes de Moholy-Nagy, es dedicà a l’escultura 1930 fent construccions de fusta fins l’any 1945, que les féu amb metall expressant d’una manera vitalista l’angoixa contemporània Balener de Nantuckett 1952-53, Monument al presoner polític desconegut 1952, Vol nocturn 1958-62

Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946

Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Fill d’un tallista d’origen islandès, fou deixeble de NAAbilgaard a la Royal Academy de Copenhaguen 1781-93 Des del 1796 amplià estudis a Roma, on residí d’una manera gairebé ininterrompuda fins l’any 1838 adoptà el nom d’Alberto Membre de l’Accademia di San Luca 1808, n'esdevingué president en 1827-28 Assolí un gran prestigi internacional Bé que continuà mantenint estudis a Roma, el 1838 tornà a Copenhaguen, ciutat a la qual llegà les seves obres, les seves colleccions i la seva fortuna, que foren consagrades a la creació del museu que duu el seu nom, acabat el 1848…

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, on exercí de professor de dret natural 1838-40 i adoptà l’historicisme jurídic Fou amic íntim de Jaume Balmes , amb qui mantingué una extensa correspondència Amb Balmes, Joaquim Roca i Cornet i Joaquim Rubió i Ors fundaren l’ Escola Apologètica Catalana , des de la qual defensaren la tradició catòlica occidental amb la traducció d’obres religioses que es publicaven a les revistes La Religión  i, posteriorment,  La Civilización 1841-43 S’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i…