Resultats de la cerca

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l…

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma…

Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terés 1613

Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat

Consta la seva activitat a partir del 1537 i, almenys, fins l’any 1575 Se suposa que morí poc després d’aquesta data, a la Seu d’Urgell Treballà a Barcelona, Lleida, Tarragona i, principalment, a la Seu Entre les seves obres conservades destaquen el retaule de la capella de la Pietat i el grup de la Dormició de la Mare de Déu per a la mateixa capella de la catedral de la Seu 1548 Amb Pere Ostris contractà la construcció de la caixa de l’orgue de la catedral de Tarragona 1562 i intervingué en la restauració de la del de Santa Maria del Mar, a Barcelona A les dues…

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i…

Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús , dins la tradició ghibertiana

De família d’artistes, es formà a París i a Roma, on realitzà el Roger de Lloria 1886, monument que fou installat a Tarragona Cap al 1890 s’establí a Barcelona

Residí a Tarragona i Barcelona Alfons III li encarregà el seu sepulcre, realitzat el 1337, al monestir de framenors de Lleida i el 1340 Pere III el seu per a Poblet Associat amb Jaume Cascalls des del 1347, potser participà en el cor de la seu de Girona 1351

Es formà a la Universitat d’Alcalá de Henares, i fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona Inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses