Resultats de la cerca

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València 1909, continua…

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El…

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Participà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid El 1882 anà pensionat a Roma i després residí dos anys a Buenos Aires Des del 1891 fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Granada És autor del monument al general Narváez, a Loja, de dos apòstols a San Francisco el Grande, de Madrid, i d’altres estàtues monumentals

Deixeble de Jaume Molins Obtingué diversos premis a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual després fou membre A la seva recepció presentà el fang David contra Saül Entre les seves obres, hom menciona els Àngels del sagrari que hi havia a l’església parroquial de Sant Andreu de València i el Sant Jordi de l’Esclavitud de la Mercè, també a València També treballà per a Iecla, Albacete i Carlet

Els seus dibuixos i maquetes manifesten el valor emblemàtic d’espai social i polític de l’arquitectura Són característics les figures i els rostres que, a diferent escala, s’interposen en l’escena quotidiana, tot observant-la a distància

Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S'interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l'antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la…

Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva

Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes

Format a Burgos amb el seu pare, Gil de Siloé, de molt jove féu un viatge a Itàlia, on entrà en contacte amb el món del Renaixement Retaule de la capella Caraccioli de San Giovanni in Carbonara, a Nàpols, en collaboració amb Bartolomé Ordóñez De retorn a Burgos, féu algunes obres per a la catedral Sepulcre de Luis de Acuña Capilla de Santa Ana, 1519, el de Diego de Santander claustre i l' Escalera Dorada 1519-23 collaborà també amb FBigarny en el Retaule major de la Capilla del Condestable 1523-26 El 1528 anà a Granada, on acabà l’església de San Jerónimo, en la qual tallà el cadirat del cor…