Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Jean Lafitte
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
S'installà a Perpinyà el 1939, on fou alumne de Valiente el 1947 feu ceràmica a Sant Vicenç Perpinyà, i posteriorment treballà a Sant Ceré Guiena amb Luçat Viatjà per Itàlia i Espanya acusa la influència dels primitius catalans i de Velázquez, Goya i Zurbarán Es caracteritza per un realisme sobri Són coneguts el seu Crist expirant i la seva Pietà Sant Miquel de Cuixà
Pau Gibert i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875
Celestí Manalt
Escultura
Escultor.
D’origen modest, féu primer de tapisser Visità París, Itàlia, Bèlgica —on s’inicià en la tècnica de Constantin Meunier— i Espanya, on fou impressionat per El Greco Exposà a París i a Barcelona 1917 Influït per Rodin, ha deixat una obra potent, concisa i pessimista La seva època més rica va del 1904 al 1924 L’hivern de la vida, Al peu de les ruïnes, L’abandonat, El menyspreat , etc Autor del monument als morts de Ribesaltes La seva Pietat , realització primerenca, és considerada una obra mestra
Raimon Sudre
Escultura
Escultor.
Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc També conreà…
Eusebi Arnau i Mascort
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor i medallista.
S'inicià en l’escultura al taller creat pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà 1888 al Castell dels Tres Dragons, a Barcelona Féu treballs d’escultura per a la Casa Amatller 1900, de Puig i Cadafalch per a la majestuosa xemeneia de la Fonda Espanya 1903, de Domènech la copa de marbre de la Casa Garriga Nogués 1905, des del 2010 al Museu del Modernisme Català, i, particularment, el fris en relleu a la Casa de la Lactància 1910, de l’arquitecte Falguera Realitzà altres obres per al parc de la Ciutadella, el palau de Justícia i el cimbori de la catedral…
escultor | escultora
Escultura
Artista que esculpeix, que professa l’art de l’escultura.
Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la pedra, el qual…
Ricard Sala i Olivella
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director 1971-75 Deixeble de Llorenç Cairó, feu la primera exposició individual el 1963 Seguí una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla 1965, el premi Ciutat de Barcelona 1968 i en la II Biennal Internacional de l’Esport en les belles arts 1969 La seva…
José Álvarez Cubero
Escultura
Escultor castellà.
Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid 1794, a París 1799, on també féu pràctiques de dissecció a fi d’aprofundir l’estudi de l’anatomia, i a Roma 1804-23, on féu la major part de la seva obra Contrari a la invasió napoleònica d’Espanya, fou empresonat i, després, alliberat, gràcies a l’amistat de l’escultor Antonio Canova Ferran VII el nomenà primer escultor de cambra l’any 1823, però no retornà definitivament fins el 1826 Entre la seva producció sobresurt l' Apolino Museo de Arte Moderno, Madrid, el Morfeo hermafrodític Museo de San Telmo, Sant Sebastià, diverses…
estàtua eqüestre
Escultura
Escultura que representa una figura humana damunt un cavall.
Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…
Wifred Viladrich i Morera
Escultura
Escultor.
Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la…