Resultats de la cerca

Nebot de Klaas Sluter, el succeí com a tallista d’imatges al taller de Champmol a partir del 1406 La seva primera comanda, per part del duc de Borgonya, fou l’acabament de la tomba de Felip l’Ardit, per a la qual executà una sèrie de ploraires, àngels i lleons A més de la participació en els treballs del Pou de Moisès , el 1430 féu el Retaule de la Passió de Crist església de Bessey-les-Citeaux

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

És l’escultor més important de la regió bàltica del seu temps, i la seva obra representa el gòtic flamíger en les seves darreres conseqüències Hom li atribueix nombroses obres, bé que moltes són treballs del seu taller, però no personals cal esmentar-ne el Retaule de la Passió de la catedral d’Århus Dinamarca i el Sant Jordi i el drac de l’església de Sankt Nikolai d’Estocolm

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’arquitectura de Lima…

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada…

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses

Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment