Resultats de la cerca

Hom el pot inscriure dins el corrent manierista Com a arquitecte féu l’inici de la nau de Sant'Andrea della Valle 1591 i el cimbori de Sant Joan del Laterà 1598-99 Com a escultor treballà en l’estàtua del papa Gregori XIII a l’Araceli 1576-77 i en els relleus del sepulcre del mateix papa a Santa Francesca Romana

Format a Llotja amb Salvador Gurri, estudià tres anys a Roma pel seu compte i, en 1790-95, pensionat per la Junta de Comerç Allà aconseguí el primer premi de l’Accademia di San Luca, de la qual fou vicepresident El 1796 exposà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona De la seva obra, mal coneguda, cal esmentar les estàtues allegòriques d' Àfrica i Amèrica 1802 al pati de la Llotja barcelonina, que, malgrat l’exotisme exigit pel tema, palesen un rigorós neoclassicisme

Estudià a Barcelona, a Llotja 1954-58 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1960-64 A París 1965-67 es relacionà amb César i EMartin Completà la seva etapa formativa a Londres És autor de nombroses escultures i plafons, situats en espais públics i realitzats amb ferro, formigó i ceràmica Se'n poden veure a les estacions del metropolità i a l’aeroport de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a les autopistes catalanes, etc Des del 1983 resideix als EUA, on ha assolit una notable projecció

Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana I i Felip I…

Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres atribuïdes són un…

Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a monument…

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom…

Es traslladà a París, el 1911, on conegué FApollinaire i els cubistes El seu art, fet d’estilitzacions segons l’esperit cubista, realitzà la figura humana sense apartar-se del realisme Dona ajupida 1924, Musée Nationale d’Art Moderne, París Destruït pels nazis el seu taller el 1942, s’installà novament a París el 1945 i creà una escultura de formes allargades, gràcils i elegants

També anomenat Udarte i Odarte Treballà a Toledo vers el 1522 i s’installà després a Portugal 1530, on esdevingué un artista important Hom li coneix només amb seguretat la Cena del Museu Nacional de Machado de Castro de Coïmbra, obra d’un gran realisme

Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà Novament…