Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona i a París, i obtingué premis en diverses exposicions oficials París, 1878 Barcelona, 1888 És autor de nombrosíssimes obres, generalment de tema mitologicoanecdòtic L’Amor i l’Interès , 1877 Museu deCastellódelaPlana El govern de Guatemala el contractà per dirigir l’escola de belles arts dela capital

Fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats Premiat en diverses exposicions, és autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a CastellódelaPlana Practicà un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri

De família d’escultors, fou deixeble, a València 1874, de Modest Pastor i de l’Escola de Sant Carles 1877-83 Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I 1896, a CastellódelaPlana Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz 1886 Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells…

S'inicià a Castelló El 1777 treballava a Vilafamés, i a la mateixa època també a Cabanes de l’Arc, on es casà el 1779 i on s’establí Treballà per a la parròquia deCastelló 1782 Dela seva obra sobresurt la decoració, encara barroca, dela façana dela nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l’Arc, amb la gran imatge del sant titular

Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges dela cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques…

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’…

Deixeble d’Ignasi Vergara fins el 1763 i de l’acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic emèrit el 1773 i també de San Fernando 1779 Fou tinent director honorari d’escultura 1781 i acadèmic conserge-taxador de Sant Carles 1787 Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i collaborà al retaule dela Mare de Déu del Lledó, a CastellódelaPlana

Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església…

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides dela font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, dela qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…