Resultats de la cerca

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera…

Josep Ratés , escultor, collaborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1647 amb Joan Aldabó collaborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar 1633 El seu fill Josep Ratés i Dalmau Barcelona s XVII — Madrid 1684, introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674 casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà 1674 el retaule de l’església madrilenya de Montserrat desaparegut el 1903, segons…