Resultats de la cerca

Contractà la part escultòrica del retaule de Sant Pere de Reus 1549 És autor del Crucifix de la Puríssima Sang de Reus 1557 i del Sant Miquel i dels Sants Àngels de la seu de Tarragona 1557 Treballà amb Jeroni Xanxo, als orgues de la catedral de Tarragona segons contracte del 1562 i de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1563

Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d’aquest sepulcre

Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina

El 1499 ja era ciutadà de Barcelona Treballà per a Barcelona i Santes Creus i fou mestre major de la seu de Tortosa 1514 Collaborà amb Bartolomé Ordóñez en les imatges del Sant Sepulcre de la capella de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona 1517 i al rerecor de la seu

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions individuals i…

Representa l’evolució al gòtic a la Catalunya del final del s XIII Sembla que es formà en l’ambient artístic de la catedral de Girona treballant en l’obra del claustre Hom li atribueix un calvari Museu Provincial de Girona i la imatge de la Mare de Déu de Belulla, així com la decoració 1277 del portal major de la catedral de Tarragona, on supera l’etapa arcaica de Girona i confereix a la seva obra una certa originalitat, malgrat la influència del gòtic francès i, més llunyanament, de l’italià n'és una bona mostra la imatge de la Mare de Déu amb el nen, al mainell Cap a l’any 1294 treballà en…

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma…

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal de…

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers…