Resultats de la cerca

Després d’uns quants anys de formació a Roma, s’establí a Anvers, on desplegà un important treball escultòric des de busts de personatges fins a trones, inspirats en el dinamisme i la grandiositat del barroc romà trona de la catedral d’Anvers, trona de l’església de Sinkt Rombaut, a Malines, 1723

Fou el difusor màxim de l’estil flamenc a Europa a través dels seus sepulcres a Dinamarca i a Alemanya Característica seva és la utilització de la figura humana com a suport arquitectònic Es destaca el tabernacle de l’església de Sant Lleonard de Zoutleeuw 1552, la casa de la ciutat d’Anvers 1561-67 i les parets del cor de la catedral de Doornik 1573

Pertangué a una família de famosos escultors era fill de Pierre l’Ancien 1609-1686 i germà de Pierre II 1640-1691 De la seva obra sobresurten les trones Santa Gúdula, a Brusselles i els confessionaris Gimberghen, tallats en fusta, amb profusió de relleus i estàtues d’un estil ampullós

Format a Anvers S'adherí al grup De Stijl i en fou un dels homes clau fins el 1921 Influí molt en l’arquitectura, que també practicà Establert a París el 1928, hi fou vicepresident del grup Abstraction-Création 1931-37 Deixà la rigidesa rectilínia del neoplasticisme el 1938 i s’abocà a la línia corba Nucleus , 1946

En un primer moment la seva obra fou influïda per l’impressionisme Ferit al front el 1914 i evacuat a la Gran Bretanya, hi realitzà les primeres pintures expressionistes i el 1918 tornà a Bèlgica Les seves obres presenten personatges populars, d’aparença tosca, amb una prioritat dels colors castanys i grocs i amb uns efectes de clarobscur propers als de Rembrandt A partir del 1930 les seves pintures i escultures es revesteixen d’una brutalitat molt refinada, no gens vulgar, fruit d’una explosiva vitalitat D’aquest moment són L’estable 1933 i La camperola del pit nu 1942

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran força…

Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…

Hom els troba a Utrecht, a Cambrai i a Anvers als s XVI i XVII Conrearen l’escultura funerària i, alhora, la decoració de façanes i d’interiors El seu estil esdevé detallista —temes florals— ensems que imitatiu Hom destaca el fundador de la dinastia, Willem, i Jacob van Kemeryck, dit de Nole , creador de la fesomia renaixentista dels Països Baixos

Estudià a Haarlem i a les acadèmies d’Amsterdam i de Munic Impressionat per l’art romànic i el gòtic, representà el realisme en l’escultura neerlandesa evolucionà després cap a l’expressionisme Adquirí la seva plenitud cap a l’any 1945, en crear monuments que glorifiquen l’esperit de resistència dels Països Baixos davant la invasió alemanya Hi ha una obra seva al museu d’escultura a l’aire lliure d’Anvers

Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855 exposà a Anvers i a Brusselles i, el 1886, presentà a…