Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut És autor d’estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat

De formació autodidàctica, el 1949 s’installà a París, exposà al Salon de la Jeune Sculpture i després, a partir del 1951, al de Réalités Nouvelles Les seves primeres obres són baixos relleus plens d’animals simbòlics Més tard s’orientà cap a temes còsmics, com ara el Disc solar Les seves escultures, realitzades en granit negre, acer o terra cuita, tenen l’aspecte de laberints monumentals

Treballà un any amb Karel van der Stappen, però es formà d’una manera pràcticament autodidàctica Partí d’un realisme molt minuciós, sovint de tema social, però arribà a un simbolisme estilitzat i pur Fontaine aux agenouillés , 1898, que hom ha relacionat amb les inquietuds estètiques del seu amic Maeterlinck Retirat a Laethem-Saint-Martin 1899, esdevingué el líder de l’anomenada primera escola de Latem Exponent destacat de tot un corrent de l’escultura europea oposada al naturalisme i l’impressionisme rodinià aleshores en voga, influí especialment a Alemanya, en particular…

De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…

Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’altres El seu…

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’…

Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo…

Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…

Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra…