Resultats de la cerca

Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…

Influït per Rodin i pels seus germans, es dedicà a l’escultura Creà una obra important per les solucions de les formes en l’espai dins una estètica cubista, que obren camí a la nova escultura Baudelaire 1911, Cap 1912, Els amants 1913, Cavall 1914, coll Peggy Guggenheim, Venècia

Després d’exposar a Venècia i a Milà 1883, fou reclamat pel tsar com a professor de l’escola de Belles Arts de Moscou 1897 Participà a l’Exposició Universal de París 1900 amb la seva obra Tolstoj a cavall Anà a París 1906, als EUA 1914-20 i tornà a Itàlia 1921 El seu treball més característic consisteix en retrats esculpits en petit format, de gust impressionista i on es pot veure una forta influència d’ARodin Els monuments Als Caiguts i a Carlo Cadorna de Pallanza Piemont són representatius de la seva forma de fer i entendre l’escultura

Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al naturalisme…

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre

Documentat des del 1453 a l’arc del Castell Nou de Nàpols, on féu la figura de la justícia, part del relleu que representa l’entrada d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols, les dues figures de dignataris d’ambdós costats del carro del rei, el relleu que representa els membres de l’ambaixada tunisenca i els trompeters a cavall del seguici del rei A partir del 1461 es posà al servei dels Anjou Féu les escultures de la capella Mastrantonio a Sant Francesc de Palerm 1467-71 Des del 1471 s’establí definitivament a França, on féu el Retaule del Natzarè de marbre de l’església dels…

Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art Contemporani i una de les…

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

Nascut en el si d'una família de botiguers, de pare  alemany i mare caixubi , ètnia que té una certa importància en la seves obres, a disset anys s’allistà a les SS , i el 1944 fou mobilitzat per combatre en una divisió cuirassada Capturat pels aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, en sortir del camp de presoners treballà en oficis diversos, entre d’altres, treballador agrícola, miner i picapedrer d’una funerària Posteriorment estudià escultura i arts gràfiques a l’Acadèmia de Düsseldorf 1948-52 i, més tard, a l’Escola Superior de Berlín 1952-56 Tot i dedicar-se sobretot a les arts…