Resultats de la cerca

És autor de dues estàtues de Sant Joan Evangelista Orsanmichele, Florència, i Musée Jacquemard André, París i de nombrosos crucifixos Representant del naturalisme quatrecentista, sentí més tard l’influx de Miquel Àngel Conserven obres seves les esglésies d’Arezzo, Bolonya i Venècia Com a arquitecte traçà alguns edificis de Lucca 1522, església de San Paolino

La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla

Estudià a Budapest, al Bauhaus de Dessau i a París, on fou deixeble d’AMaillol Treballà a Alemanya, i després del 1933 fou detingut a causa del seu capteniment d’esquerres Des del 1937 residí a Roma Tant les seves obres figuratives com les abstractes es caracteritzen per una monumentalitat rústica Destacà també amb la decoració escultòrica d’edificis públics els relleus de la façana de l’estació Tèrmini, el Palau d’Esports i el Club Automobilístic, tots tres a Roma

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els…

Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església…

La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand 1913, a Munic El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia La collecció d’aquests retrats, que intitulà El Món , té una gran rellevància…

Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església parroquial de l’…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures…

Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or de l’estat de…