Resultats de la cerca

Anà a París 1925, on fou influït per ARodin i ABourdelle En una primera etapa, figurativa, la seva obra es caracteritza per un violent barroquisme Monument a Martín Fierro 1940-45 En una segona etapa recercà cada vegada més un estil despullat, que evolucionà vers l’abstracció mitjançant l’ús de volums densos i plans tallats Escultura 1951, de granit, collecció de l’artista, París

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa…

En les seves obres, d’estil realista, sacrifica sovint el detall a l’efecte de conjunt Passà per una etapa cubista És autor de baixos relleus i d’estàtues monumentals, entre les quals hi ha les de Sibelius i de Nurmi

És autor de les estàtues d’Enric III i Elionor de Castella de l’abadia de Westminster Sembla que fou el primer escultor anglès que fongué en bronze la figura de mida natural La seva obra és representativa de l’etapa idealista del gòtic anglès

Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc de Borja ,…

Estudià a Barcelona, a Llotja 1954-58 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1960-64 A París 1965-67 es relacionà amb César i EMartin Completà la seva etapa formativa a Londres És autor de nombroses escultures i plafons, situats en espais públics i realitzats amb ferro, formigó i ceràmica Se'n poden veure a les estacions del metropolità i a l’aeroport de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a les autopistes catalanes, etc Des del 1983 resideix als EUA, on ha assolit una notable projecció

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…