Resultats de la cerca

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

Participà en el Retaule major de la seu de Saragossa 1482 Influït pel Renaixement, féu el Retaule de Montearagón 1506, catedral d’Osca el 1512 començà, en estil plateresc, la portalada de l’església de Santa Engracia de Saragossa El seu fill, Gil de Morlanes — ~1547, anomenat el Joven , fou també escultor i arquitecte Treballà al Retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa i al Retaule de Sant Miquel de la catedral de Jaca Acabà la portalada de Santa Engracia i féu l’interior de la llotja de Saragossa Treballà a Catalunya, entre el 1496 i el 1499, en les tombes reials de…

Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran força…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…

Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on collaborà amb el seu germà Francesc Hom li atribueix, en collaboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini Alcoi, Santa Maria Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins destruïda el 1936 i el Senyor lligat a la columna , per a l’església dels Desemparats, també destruïda

Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és…

Aprengué la tècnica en el taller d’imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil Godella, Horta 1846 — , tot seguint la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII Es perfeccionà a Madrid 1904 i a Roma 1909, a l’Academia Española de Bellas Artes, dirigida aleshores per Josep Benlliure viatjà a París Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rímini —primera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1912—, inspirada en El Bes d’Auguste Rodin, trencà la tradició classicista, i encaminant-se vers unes recerques plàstiques europees creà una obra escultòrica…

El 1909 ingressà a Llotja, on fou deixeble dels Vallmitjana i de P Gargallo El 1913 obtingué el premi d’escultura de l’Associació Escolar Artística de Barcelona El 1915, cridat per Utrillo, anà a Sitges, on s’establí, per esculpir prop de 50 capitells de Maricel i on, més tard, esculpí també els del casino Prado, entre altres obres Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys Entre les obres més importants cal citar l’escut de la Casa de Correus de Barcelona 1919, l’església de New-Port, a Nova York 1923, la decoració del pavelló de la ciutat a l’Exposició Internacional del 1929, a…

Format a Burgos amb el seu pare, Gil de Siloé, de molt jove féu un viatge a Itàlia, on entrà en contacte amb el món del Renaixement Retaule de la capella Caraccioli de San Giovanni in Carbonara, a Nàpols, en collaboració amb Bartolomé Ordóñez De retorn a Burgos, féu algunes obres per a la catedral Sepulcre de Luis de Acuña Capilla de Santa Ana, 1519, el de Diego de Santander claustre i l' Escalera Dorada 1519-23 collaborà també amb FBigarny en el Retaule major de la Capilla del Condestable 1523-26 El 1528 anà a Granada, on acabà l’església de San Jerónimo, en la qual tallà el…