Resultats de la cerca

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme…

Després d’unes primeres exposicions collectives, el 1968 guanyà el Premi Especial de la Direcció General de Belles Arts dins del Premi Internacional de Tossa El 1970 feu les primeres exposicions individuals a Tossa i a Girona i, els anys següents, exposà també a Barcelona i a Madrid Quatre anys després guanyà el primer premi i la Medalla d’Or de la Diputació de Girona Després d’una estada al centre Les Fusains de París 1977-79, s’inicià en l’escultura en marbre a Carrara Itàlia, i el 1977 inicià el tema Corcs , que tindria una gran importància en la seva trajectòria L’any 1983 feu la primera…

Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església parroquial de l’…

Deixeble de Nobas L’any 1891 participà en la Primera Exposició de Belles Arts de Barcelona i després, a París, en l’Exposició Universal del 1900, on guanyà la Tercera medalla amb Dianac Exposà també a Madrid El seu germà Francesc Obiols i Delgado , dibuixant, collaborà en diverses publicacions, com Hispania i Álbum Salón

Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura

Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando

Deixeble de l’escola de Belles Arts de Düsseldorf S'installà a França el 1926 i guanyà el premi de Roma del 1932 El 1935 Hitler el convertí en l’escultor oficial del Tercer Reich, al servei del qual esculpí estàtues colossalistes, que intentaven de reviure el classicisme de l’imperi Romà tot glorificant la raça ària decoració de l’estadi olímpic de Berlín, 1936 Installat a París vers el 1963, retrobà l’antiga tasca de retratista i publicà les seves memòries 1969

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies

Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època