Resultats de la cerca

Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències Treballà també…

Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington

Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…

Animalista excellent, la seva primera època testimonia una recerca apassionada de moviment El 1837 hom li impedí d’exposar als salons , però hi reaparegué el 1847 amb el Lleó en repòs , senyal d’una nova direcció en la seva obra la recerca romàntica de moviment fou substituïda per la clàssica d’equilibri Combat del Centaure i el Làpita , 1850 També conreà la pintura

Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura

Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització

Paleta de professió seguint la tradició familiar, combinà aquesta ocupació amb l’escultura És autor dels monuments Història de Catalunya en pedra 1987, exposat a Berga, i d’ Història de Torredembarra en pedra , inaugurat al parc de Cal Llovet d’aquesta ciutat, on estigué molt vinculat Ambdós monuments recullen els fets històrics destacats del motiu

Formà part d’un grup d’artistes nord-americans que abandonaren l’expressionisme abstracte per endinsar-se en els camins del pop art Des del 1956 exposà regularment als EUA La seva obra es caracteritza per les figures fetes a partir de motllos de guix de persones vives collocades en ambients reconstruïts i recreats amb objectes reals escales, cabines telefòniques, cambres de bany, bars, etc, molt dins el món pop americà En resulta una visió volgudament banal, freda i colpidora de la seva societat, on els objectes passen a ésser protagonistes i els homes esdevenen ninots despersonificats

Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la diputació de…