Resultats de la cerca

Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra

Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913

La seva pintura, influïda per Barocci i Correggio, és de temàtica bàsicament religiosa Deposició de la Creu, 1597, Galleria Pitti, Florència

Hom el pot inscriure dins el corrent manierista Com a arquitecte féu l’inici de la nau de Sant'Andrea della Valle 1591 i el cimbori de Sant Joan del Laterà 1598-99 Com a escultor treballà en l’estàtua del papa Gregori XIII a l’Araceli 1576-77 i en els relleus del sepulcre del mateix papa a Santa Francesca Romana

Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia

Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre

Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al naturalisme…

Després de treballar al Palazzo Vecchio i al Palazzo degli Uffizi 1574, edificà les villes de Pratolino 1581 i d’Artiminio 1594 Es destacà com a organitzador i escenògraf de festes de la família dels Mèdici, amb realitzacions com la gruta dels jardins de Boboli

Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD  1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…