Resultats de la cerca

És el més primitiu després del de l’època geomètrica, i n'és representant típic la Dama d’Auxerre

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos…

El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma 1938 Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i collaborà amb diversos arquitectes Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma 1949 i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma 1956 El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en collaboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880 emigrà a…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Nascut en una família de carnissers, de tradició republicana i valencianista, no fou fins als quaranta-quatre anys, però, que pogué dedicar-se exclusivament a la seva vocació artística Fins aleshores havia compaginat la dedicació al dibuix i l’escultura amb el negoci familiar, primer, i amb la publicitat més tard De formació en gran part autodidacta que afavorí una gran facilitat pel dibuix, en els seus inicis hi tingué una gran influència el crític Vicent Aguilera El 1969 installà taller-estudi propi a Rocafort València, des d’on concebé i projectà la seva obra Relacionat amb el…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…