Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santíssim Misteri
Escultura
Nom amb què és conegut el conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del s XIII, de Sant Joan de les Abadesses.
El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges Es conservà incorrupta fins el 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés 1686 i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Morató, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir
Anselm Nogués i Garcia
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona
Jaume Padró i Cots
Escultura
Escultor.
Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788
Pablo Serrano Aguilar
Escultura
Escultor aragonès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a Saragossa Fins el 1940 realitzà obres de caràcter acadèmic Residí a Montevideo i el 1954 tornà a Madrid amb uns treballs molt definits tendents cap a la geometrització dels espais Intervingué en la fundació del grup El Paso El tret que més el defineix és el seu interès pel volum i el buit dins l’escultura jocs volumètrics, relacions de masses, etc Els seus Homes-Volta són grans volums encaixats l’un en l’altre que poden obrir-se mitjançant frontisses i on actuen alhora el simbolisme i el misteri Treballà amb materials nobles,…
Ramon Amadeu i Grau
Escultura
Escultor.
Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…
Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Germà de Joan Llimona Format des de petit amb Frederic Trias, i després a Llotja, amb els Vallmitjana i amb Nobas El 1880 obtingué, amb El fill pròdig , la pensió Fortuny per a estudiar a Roma, on anà amb el seu germà Allà treballà al taller d’Enric Serra i assistí a l’acadèmia Gigi El mateix 1880 enllestí les dues obres exigides per la pensió Patrici romà Museu d’Art Modern de Barcelona i l’esbós eqüestre per al Ramon Berenguer el Gran versió definitiva a la plaça de Ramon Berenguer de Barcelona Novament a Barcelona, féu relleus per al monument a Colom 1886 i diverses obres per a l’…
Moretó
Escultura
Llinatge d’escultors i arquitectes establerts a Vic, actius als s. XVII, XVIII i la primeria del XIX, coneguts per els Moretons
.
Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…