Resultats de la cerca

Conegué ACano, que l’influí En les seves obres fugí de tot convencionalisme o patetisme són expressives, però alhora sòbries Sant Bru cartoixa de Miraflores i Academia de San Fernando, Madrid i el Crist de la catedral de Segòvia

El 1606 entrà, a Sevilla, al taller de Martínez Montañés, el qual l’influí en gran manera, i el 1613 n'installà un de propi Entre les seves millors obres es destaquen El Cristo del Amor església del Salvador, de Sevilla i el Cristo del Gran Poder , també a Sevilla, d’un accentuat patetisme que evidencia el seu temperament apassionat

Entre el 1464 i el 1466 féu les terracotes del claustre de la Cartoixa de Pavia, on, des del 1473, treballà a la façana amb el seu germà Antonio Mantegazza , també escultor i orfebre L’estil de cadascun dels germans no pot ésser fàcilment diferenciable, però tanmateix ho és el de tots dos, pel patetisme, el moviment i el drapejat de les figures, del de GAAmadeo, que, des del 1474, dirigí les obres de la façana

El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San…

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i Diògenes 1687-92…

Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…