Resultats de la cerca

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…

Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a  cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a Sarrià com encarregat del…

Fou deixeble de Francesc Piquer i també sembla influït per Venanci Vallmitjana i pels imatgers castellans Treballà en escultures monumentals i en obres de tema religiós S'establí a Madrid, on és conservada la major part de la seva producció, sobretot en monuments públics La seva obra és representada al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam

Residí un quant temps a Xàtiva i fou deixeble de Josep Artigues i de Lleonard-Juli Capuz A Roma 1702 treballà amb Giuseppe Rusconi Obtingué el títol de mestre a València el 1720 Té obres de tipus religiós als convents de la Misericòrdia, de la Puritat i dels Trinitaris Descalços de València i a Santa Clara de Xàtiva

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Format a l’escola de Sant Carles, deixeble d’Antoni Esteve i de Molinelli Fou premiat per la Societat d’Amics del País 1867, l’Exposició Regional de València 1867 i l’Aragonesa 1868 Féu sobretot obres de tema religiós, algunes perdudes el 1936 Fou acadèmic de Sant Carles, i des del 1924, escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

Format en l’impressionisme, derivà més tard cap a un expressionisme matisat per les formes del romànic i el barroc popular gallec La seva obra més destacada s’insereix en la línia realista, depurada d’un inicial folklorisme, i incideix en una visió dramàtica de la Galícia camperola Naiciña, O Tesouro, Santa Galega Conreà també l’escultura monumental Panteó Gallec de Buenos Aires, Monument a Curros Enríquez , a la Corunya, Cruceiro de Sant Francesc, a Compostela Entre la seva obra de tema religiós destaca el Crist de Moià Moianès

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez