Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Dan Flavin
Escultura
Art
Escultor i artista experimental nord-americà.
Fou un dels màxims representants del minimalisme Començà a pintar, però des del principi dels anys seixanta treballà exclusivament amb tubs lumínics fluorescents de diferents mides i colors L’any 1966 participà amb Robert Morris, Donald Judd i Carl André en exposicions que promouen l’art minimal
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Francisco Sobrino Ochoa
Escultura
Escultor castellà.
Format a Madrid 1946-49 i a l’Argentina 1950-57, des dels anys seixanta residí habitualment a París, on el 1960 fou cofundador del Groupe de Recherche d’Art Visuel GRAV La seva obra s’inscriu plenament dins del cinetisme i es basa en la repetició seriada d’elements geomètrics, sovint construïts amb matèries plàstiques, especialment el plexiglàs Té obres en alguns dels museus d’art modern més importants del món i és autor, així mateix, d’obres monumentals com ara el mural del Palais des Congrès de París 1974 El 2008 la seva ciutat natal li dedicà un museu
Josep Maria Bayarri i Hurtado
Escultura
Literatura
Escriptor i escultor.
Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions…
,
Adolfo Pérez Esquivel
Escultura
Activista argentí.
Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII…
Ramon Isern i Solé
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus, decidí establir…
Alfred Hrdlicka
Escultura
Escultor austríac.
Abandonà la formació de tècnic dental per a cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts i d’escultura en el taller de Fritz Wotruba fins el 1957 El 1960 feu la seva primera exposició individual i el 1964 representà Àustria a la Biennal de Venècia Del 1971 al 1989 exercí la docència en acadèmies d’art a Stuttgart, Hamburg i Berlin El 1989 s’establí definitivament a Viena, on fou professor a la Universitat d’Arts Aplicades, i exercí també com a escenògraf d’òpera i teatre A mitjan dècada dels anys seixanta conegué directament persones amb transtorns mentals greus que influïren de manera…
Carl André
Escultura
Escultor nord-americà.
Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a…
Vladimír Preclík
Literatura
Escultura
Escultor i escriptor txec.
Acabats els estudis d’escultura i modelatge, el 1950 anà a Praga on, guiat per Josef Wagner, s’inicià en una sèrie d’escultures que el situaren com un dels artistes més innovadors del seu país malgrat la censura Destaquen els busts de la sèrie “Avantguarda” 1958, retrats de diversos artistes txecs dels anys vint i trenta Foren, però, les seves escultures abstractes que li donaren renom, i amb les quals representà el seu país l’aleshores República Socialista de Txecoslovàquia a l’Expo de Mont-real el 1967 i a la Biennal de Venècia del 1968 Els anys seixanta organitzà el Simposi…
Francesc Torres i Monsó

Francesc Torres i Monsó
© Oficina del President. Generalitat de Catalunya
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, on fou deixeble de Joan Orihuel Treballà a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà 1947 La seva obra primera és academicista, influïda per Aristides Maillol i Josep Clarà més tard l’obra de Rodin l’incità a l’animació de la massa El 1950 fundà el grup Postectura i participà en el Tercer Saló d’Octubre En aquesta època descobrí l’expressionisme anglès, que l’influí profundament Participà en els Salons d’Octubre fins al final 1957, i el 1954 guanyà una beca de l’Institut Francès per a anar a París Allà s’incrementà el seu expressionisme…