Resultats de la cerca

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels buits i balmes,…

El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una…

Cal esmentar el seu treball al Mausoleu d’Halicarnàs i el colossal Serapis d’Alexandria

Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, a la qual és professora Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art Des del final dels anys vuitanta empra planxes de metall soldades per a construir simulacres d’objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o “sorpreses” aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex Participà a la Documenta VIII de Kassel el 1987 i a la Biennal de Venècia el 1988 L’any 1986 s’installà una escultura seva al parc esportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona Al principi del 1999 presentà…

Residí els primers anys de la infantesa a Barcelona, fins que, quan morí el pare, que era català, la família es traslladà a Madrid Estudià belles arts a la Universitat Complutense de Madrid, i es llicencià Suma Cum Laude en escultura Obrí el primer taller l’any 1989, a la població madrilenya de Fresnedillas de la Oliva, on configurà el concepte escultòric del seu treball L’any 1996 es traslladà a la Barceloneta i actualment viu i treballa a Centelles L’escultura Winged Man , obra de Jordi Díez Fernández L'expressió figurativa, especialment la figura humana, és l'eix en què gira…

Després d’uns quants anys de formació a Roma, s’establí a Anvers, on desplegà un important treball escultòric des de busts de personatges fins a trones, inspirats en el dinamisme i la grandiositat del barroc romà trona de la catedral d’Anvers, trona de l’església de Sinkt Rombaut, a Malines, 1723

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a Primary…

A més del seu treball com a decorador d’interiors ajuntament d’Amsterdam, s’especialitzà primordialment en la producció de tombes, executades amb una severitat realista exempta de tota simbologia religiosa Destaquen les de Johannis Polyander, a Leiden 1663, la de l’almirall Ruyter, a Amsterdam 1677-81, i la de l’almirall Tromp, a Delft

Pertany a una generació d’artistes precursora del pop-art i que aprofita com a materials per a les seves composicions les deixalles d’una societat tecnològica, molt dins d’una posició junk restes de màquines, cotxes, etc D’una forma parallela al treball de Tinguely a Europa, Stankiewicz construí màquines impossibles que no serveixen per a res Kabuki Dancer 1956, com a respostes marginals a una societat neuròtica de consum