Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Adolf Daucher
Escultura
Escultor alemany.
Fou, amb Peter Vischer, el primer a adoptar les formes renaixentistes treballs per als Fugger a la capella de Santa Anna, 1509-18, a Augsburg
Josep Gamot i Llúria
Escultura
Escultor, deixeble de Rossend Nobas a Llotja (Barcelona).
Autor de peces de colleccionisme i de treballs de terra cuita, és més conegut per les obres monumentals dins l’estil convencional de l’època Lluís de Santàngel i allegoria d' Aragó , al monument a Colom, de Barcelona, 1888
Nacho Criado
Escultura
Art
Nom amb el qual fou conegut l’escultor i artista experimental andalús Ignacio Criado Barranco.
Estudià arquitectura a Madrid i ciències socials a Barcelona Inicialment treballà el ferro i la fusta com a materials bàsics, i n'afegí altres de rebuig Establert a Madrid el 1969, l’any següent hi realitzà la primera exposició individual, es vinculà amb el grup d’avantguarda Zaj i estigué molt influït per l’art conceptual Realitzà projectes de land-art , els anomenats “recorreguts”, i accions d’expressió corporal També realitzà diverses pellícules amb Baldomero Concejo Cuerpo en acción , 1974 Extensiones , 1975 Més endavant treballà en la manipulació i interacció de materials i elements…
Maso Finiguerra
Escultura
Arts decoratives
Escultor i orfebre-niellador italià.
Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià
Jan Štursa
Escultura
Escultor txec.
Partint del simbolisme i d’ARodin, descobrí un camí propi dins una poètica parallela a la de Jan Preisler Més tard s’apropà a AMaillol i a ABourdelle Les seves figures femenines, generalment robustes, són portaveus d’una objectivitat i d’una forma sensual i espiritualitzada alhora Féu obres per encàrrecs oficials i treballs de decoració en obres arquitectòniques Conreà també el dibuix
Faust Baratta i Oliver
Escultura
Escultor.
Fill de Faust Baratta i Rossi , alumne de Llotja, estudià amb una beca a París Realitzà treballs d’escultura decorativa en marbre, bronze i vori, i també conreà la joieria Va participar en una exposició organitzada pel Reial Cercle Artístic de Barcelona a Buenos Aires 1910 i en altres exposicions oficials de Belles Arts 1918 És pare del dramaturg Faust Baratta i Ruiz
Joan Piqué i Carbó
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, fou deixeble de Venanci Vallmitjana Treballà a la nova catedral de Vitòria 1909 i a Burgos Participà, a Barcelona, en els treballs preparatoris de l’Exposició Internacional És autor del Somni de Bernat Metge Barcelona, Fundació Bernat Metge —d’un realisme fantasiós i detallístic—, dels monuments a Maria Cristina Sant Sebastià i Pedro Viteri Mondragón i de nombrosos retrats, que foren la seva especialitat
Bernt Notke
Escultura
Escultor i xilògraf alemany.
És l’escultor més important de la regió bàltica del seu temps, i la seva obra representa el gòtic flamíger en les seves darreres conseqüències Hom li atribueix nombroses obres, bé que moltes són treballs del seu taller, però no personals cal esmentar-ne el Retaule de la Passió de la catedral d’Århus Dinamarca i el Sant Jordi i el drac de l’església de Sankt Nikolai d’Estocolm
Hans Uhlmann
Escultura
Escultor alemany.
Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes
Julio López Hernández
Escultura
Escultor castellà.
Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando