Resultats de la cerca

Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre Retaule del Roser de l'església parroquial de Riudoms, obra de Lluís Bonifaç imatge anterior al 1929 © Museu d'Art Modern de la Diputació de…

Membre de la Royal Academy 1761 El seu fill John Bacon , dit el Jove Londres 1777-1859, continuà la seva obra

La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana” La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo 1552-53, el retaule major de la catedral de Sevilla 1562, la portalada de l’Hospital de la Sangre 1564, el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera 1564, i els retaules de Santa María de Carmona 1565, San Mateo de Lucena 1572 i Santa María de Medina Sidonia 1575

Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…

Després d’uns quants anys de formació a Roma, s’establí a Anvers, on desplegà un important treball escultòric des de busts de personatges fins a trones, inspirats en el dinamisme i la grandiositat del barroc romà trona de la catedral d’Anvers, trona de l’església de Sinkt Rombaut, a Malines, 1723

La seva producció, inclosa en el gòtic tardà, denota la influència de CSluter per mitjà del seu deixeble Nicolaus Gerhaert, de Leiden Especialitzat en l’escultura de fusta, és autor del cadirat del cor de la catedral d’Ulm 1469-74, d’una gran profusió decorativa, evident en els nombrosos busts de tota mena de personatges profetes, màrtirs, filòsofs, sibilles, apòstols, etc El seu fill, Jörg Syrlin , anomenat el Jove Ulm ~1455 — 1521, treballà la fusta seguint la tradició familiar És autor de nombrosos retaules esculpits i policromats de mobiliari religiós cadirat del cor del monestir de…

La seva obra denota una certa relació amb l’art flamenc i una gran predilecció pel retrat i la temàtica mitològica, tractats ambdós gèneres amb una certa ampullositat arquitectònica retrat d' Anna Rorup Foren també pintors el seu germà Ludger Tom Ring , el Jove Münster 1522 — Brunsvic 1584, d’una gran sensibilitat en el tractament del retrat Mette von Munchhausen , i el seu fill Hermann Tom Ring Münster 1512 — 1596, que seguí la línia de Hans Holbein

La investigació moderna els distingeix amb els noms d’"el Vell” i “el Jove” Cefisòdot el Vell fou el pare de Praxíteles, i també, segons que sembla, el seu precursor, estilísticament Esculpí per als atenesos una estàtua que representava la Pau portant l’Abundància als braços, coneguda per còpies romanes i per referències de Pausànies Féu també una estàtua d’Atena situada al port d’Atenes, un grup de Muses, un altar a Zeus i un Hermes amb Dionís De Cefisòdot el Jove , vivent, segons Plini, el 296 aC, hom creu generalment que era fill de Praxíteles Excellí en el retrat…

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior,…

Establert des del 1494 a Augsburg, collaborà amb Holbein el Vell en el retaule de Kaisheim 1502 Entre altres obres hom li atribueix la Magdalena , anomenada La bella alemanya Musée du Louvre Representa la transició entre el gòtic i el Renaixement