Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Perseu
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Cassiopea, la Girafa, el Cotxer, Taure, Àries, el Triangle i Andròmeda.
Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important…
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
Charles Messier
Astronomia
Astrònom francès.
Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà…
Crop Science
Agronomia
Publicació bimensual de la Societat Americana de Recerca de Conreus (fundada l’any 1954), que aparegué per primera vegada el gener del 1961.
Revista especialitzada en recerca agrícola de conreus, tracta temes sobre millora de conreus, creació de noves espècies, fisiologia i metabolisme dels cultivars, genètica de conreus i producció de llavors Hom hi troba també una llista d’enregistrament de cultivars nous És una de les publicacions més llegides en llengua anglesa
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
Unió de Pagesos
Agronomia
Sindicat agrícola, fundat l’any 1974.
Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de Organizaciones de…
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…
Agronomia 2012
Agronomia
El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font bàsica d’energia…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…