Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
calçador
Agronomia
Aparell emprat per a calçar.
Hom empra generalment l'arada calçadora o conreadores especials
fumigador
fumigador
arrencadora
Arrencadora de patates
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i…
empolsador
Agronomia
Aparell que serveix per a aplicar productes en pols als conreus.
poltre
Agronomia
Aparell constituït per un tronc amb dues branques, clavat a terra, que era emprat per a fermar-hi les vaques quan el brau les havia de cobrir.
poltre
Agronomia
Aparell a manera d’una gàbia gran de fusta que serveix per a subjectar i suspendre per la part davantera els cavalls, els bous, etc, que no es deixen ferrar o guarir.
andes
Agronomia
Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l’altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc.
Les cases dels consells municipals i la Generalitat
Art gòtic
Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…
Les esglésies de la Vall d’Aran
Art gòtic
La visió que hom té del gòtic aranès és la d’un període de transició En un medi rural com la Vall d’Aran estava tan assolit i arrelat l’art romànic, de senzillesa i sentit arcaïtzants, que als segles XIV i XV sols podem parlar d’un romànic evolucionat vers formes goticitzants Quan hi sobrevingué una segona època d’esplendor, durant el segle XVI, l’estil gòtic, ja esgotat, mancat de forces i d’inspiració, hagué de deixar pas a un puixant Renaixement, especialment vistent en les arts sumptuàries i en les obres civils araneses El gòtic de l’Aran també s’explica i està condicionat pels…