Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
séquia de la Plana
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques del Pla d’Urgell i el Segrià.
séquia de Pelagalls
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques del Pla d’Urgell i el Segrià.
séquia de Margalef
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques del Pla d’Urgell i el Segrià.
séquia del Poble
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques de la Noguera i el Pla d’Urgell.
séquia del Molí
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques de la Noguera i el Pla d’Urgell.
séquia Gran
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell.
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a el jornal de terra és propi de la Seu d’Urgell…
alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És recollectada amb un…
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Història
Agronomia
Agrònom, baró de Paçà.
Serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, tractat sobre els sistemes tradicionals d’irrigació a Catalunya i al País Valencià, on descriu la utilització i el control de les aigües dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre canal de Tortosa, Segre canal d’Urgell…
poma
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països…