Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
Josep Callís i Marquet
Periodisme
Agronomia
Pèrit agrònom i periodista.
Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908 El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i…
José Bové
Agronomia
Líder sindical agrari francès.
Inicià la seva activitat política el 1973 quan ocupà una granja de Larzac per evitar el projecte de l’exèrcit d’installar-hi un camp de tir militar Posteriorment es dedicà a l’agricultura i a la cria d’ovelles El 1987 fundà el sindicat Confédération Paysanne Les seves accions i protestes en defensa dels productes agrícoles i ramaders francesos l’han convertit en un referent per als defensors de l’agricultura diversificada respectuosa amb el medi ambient i amb la salut dels consumidors i del moviment contra la globalització econòmica
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià
xirivia

Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
xirimoier

Branca de xirimoier
Forest and Kim Starr (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les annonàcies, de fulles simples, alternes i ovades, de flors amb 3 sèpals i 6 pètals, i de fruits (les xirimoies) pluricarpellars, sincàrpics i carnosos.
És originari dels Andes equatorials, però és conreat en moltes altres regions tropicals i subtropicals
xirimoia

Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
xaruga
Agronomia
Arada de ferro, amb pala lateral, emprada per al conreu de l’arròs i d’altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.