Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
blat d’aresta negre
Agronomia
Qualsevol de les varietats de blat dur proveïda d’arestes negres.
bergantí
Agronomia
Fusta proveïda de pues a l’un costat i a l’altre fixada transversalment al cap d’un mànec, que serveix per a separar la palla del gra assolat a l’era.
avellaneta
Agronomia
Varietat de mongetera d’emparrar de gran producció de tavelles verdes, curtes i lleugerament corbades, de secció el.líptica, amb 4-6 granes de mida mitjana arrodonides i moradenques.
avellaner turc
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les betulàcies, semblant a l’avellaner, bé que molt més alt i de capçada cilíndrica, propi de la Mediterrània oriental.
És molt conreat a Turquia per les seves avellanes
avellaner
Botànica
Agronomia
Qualsevol dels arbres del gènere Corylus
, semblants a l’avellaner, sobretot els productors d’avellanes comestibles.
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
camí de séquia
Agronomia
Construcció i obres públiques
Camí que voreja tot el llarg d’una séquia, generalment un dels seus marges endurits.
bajoca
bajoques de pèsol i de fava
© Fototeca.cat
Agronomia
Tavella d’algunes papilionàcies conreades (mongetes, faves, pèsols).
calçar
Agronomia
Arrambar terra a les arrels no cobertes i a la tija de les plantes, a fi de protegir-les de la humitat i el fred excessius en uns casos, i de privar-les de la calor i de l’eixut en altres; també es fa per afavorir el blanqueig d’algunes plantes d’horta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina