Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
papaia
Papaies, fruits del papaier, arbre oriünd de l’Amèrica Central
© B. Llebaria
Botànica
Agronomia
Fruit del papaier, de color groc ataronjat i de la forma i la mida d’un meló, la polpa del qual, agredolça, és consumida crua, confitada, guisada o en conserva.
És ric en papaïna, un ferment digestiu, que hom extreu amb finalitats farmacèutiques
papaier
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les caricàcies, dioic, cauliflor, de tronc suculent, de fulles grosses, alternes, palmatipartides i llargament peciolades, de flors grogues, unisexuals, regulars i pentàmeres, i de fruits bacciformes, les papaies
.
És oriünd de l’AmèricaCentral, però és comunament conreat en moltes altres zones tropicals
nesprer del Japó
Nesprer del Japó
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oblongues coriàcies, dentades, lluents a l’anvers i tomentoses al revers, de flors blanques, agrupades en panícules, i de fruits, les nespres, el·lipsoidals o piriformes, de pela ataronjada i comestibles.
És oriünd de la Xina central, però és conreat en zones temperades i càlides d’Àsia, Europa i Amèrica
xili
Xili
Orion Montoya (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera oriünda de l’Amèrica Central i Mèxic.
cacau
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
alvocater
Alvocater
CC0
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les lauràcies, originari de Mèxic i de l’Amèrica Central, de fulles coriàcies i flors en panícula, molt cultivat actualment a la majoria dels països càlids pel seu fruit, l’alvocat.
És un arbre de creixement ràpid que vol terrenys fèrtils i abundant irrigació a l’estiu Comença de donar fruit al quart o al cinquè any, i les collites, bé que no gaire abundants, són constants És plantat sovint, també, com a planta ornamental
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…