Resultats de la cerca

N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment fins a assolir el 1920 una…

De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd

Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…

Les flors, blavoses, purpúries o blanques, són solitàries a l’extrem d’un peduncle axillar més curt que la fulla, i tenen un calze amb cinc dents dues vegades més llargues que el tub Els fruits són llegums inflats, d’uns 25 mm de llarg per 12 mm d’ample, que contenen una o dues llavors globuloses, els cigrons   Poc exigent en aigua, el seu conreu és apropiat en terrenys àrids, especialment en els poc compactes Hom en fa la sembra a la primavera la producció mitjana és de l’ordre de 5 qm de gra i de 7 qm de palla per hectàrea La cigronera és originària de l’Índia, que és el primer…

Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’…

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu…

L’aminotriazole, conegut també amb el nom d’amitrol, és capaç d’inhibir la funció clorofíllica i és emprat com a herbicida contra diverses gramínies És autoritzat en conreus d’arbres fruiters de llavor i pinyol i en avellaner i cítrics, també en olivera i vinya Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, entre 15 i 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb simazina, ametrina, 2,4 D, sal sòdica o diuron i l’empresa que la comercialitza

Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…

Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una…

Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals