Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
séquia d’en Marc
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, derivada del riu d’Alcoi, que pren l’aigua a l’assut d’en Marc, aigua avall de l’assut d’Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l’aigua sobrant del qual recull.
Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant
Marc Mir i Capella
Tecnologia
Agronomia
Tècnic agrònom i viticultor.
Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell Alt Empordà, on es graduà de perit agrònom Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní 1881-83 i diputat provincial 1890-1903 Estudià la filloxera a França i fou un dels primers a importar planters de vinya americana Fundà amb altres viticultors Resumen de Agricultura , revista que dirigí Collaborà, a més, a La Protección Nacional i, amb escrits de caire literari, a La Renaixença i La Comarca del Noya Intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní 1898, i participà en els successius…
pinyolada
Agronomia
Oleïcultura
Residu pastós de l’oliva, després d’haver-la premsada per extreure’n l’oli.
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna…
aigües residuals depurades
Agronomia
Aigües residuals que han estat sotmeses a un seguit de tractaments físics, químics i biològics per eliminar la contaminació present fins a reduir-la a límits acceptables per al medi receptor.
A la Unió Europea la protecció i millora de l’estat dels recursos hídrics és regulat per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell Europeu, coneguda com Directiva marc de l’aigua A Catalunya, la xarxa de sanejament permet tractar els cabals d’aigua residual del 90% de la població de Catalunya
gestor de residus
Agronomia
Persona o entitat, pública o privada, registrada mitjançant autorització o comunicació, que realitza una o vàries de les activitats següents: recollida, transport, classificació, emmagatzematge, valorització, comercialització o eliminació de residus.
Pel cas concret dels gestors d’aplicació agrària de residus orgànics, no és necessari disposar d’installacions específiques No es considera gestió de residus el reciclatge en origen de residus que es reincorporen en el procés productiu que els ha generat A la Unió Europea la gestió de residus ve regulada per l’anomenada Directiva marc de residus Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, que fou transposada a l’ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats L’esmentada llei preveu que l’elaboració dels programes correspon a…
Manuel Raventós i Domènech
Manuel Raventós i Domènech
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Agronomia
Agricultor i escriptor.
Germà de l'enginyer i publicista Jaume Raventós El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat 1904-18 i Bon Seny 1919-21, continuador del primer, que…
ametller

Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…
Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional
Agronomia
Consorci internacional que té com a missió intentar disminuir les injustícies socials i la pobresa a través de la millora de la productivitat i resiliència dels ecosistemes i la millora de l’entorn institucional mitjançant la investigació en agricultura.
Els seus orígens es troben a mitjan segle XX, arran de l’èxit del programa d’investigació agrària sobre millora de la productivitat del blat iniciat l’any 1943 a Mèxic, finançat per la Fundació Rockefeller i el Govern mexicà i liderat per Norman Bourlaug L’èxit de la iniciativa conduí a la creació de dos centres internacionals d’investigació agrària l’Institut Internacional de l’Arròs IRRI, el 1960 a Filipines, i el Centre Internacional de Millorament del Blat de moro i del Blat CIMMYT, el 1963 a Mèxic La feina desenvolupada per aquests dos centres dugué a la definició d’un paquet tecnològic…
Unió de Pagesos
Agronomia
Sindicat agrícola, fundat l’any 1974.
Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de Organizaciones de…