Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
agrari | agrària
Agronomia
Conjunt coordinat de treballs i de tècniques de producció utilitzats per a obtenir els millors rendiments possibles del sòl.
Les tècniques emprades són molt diverses de conquesta del sòl rompudes, sanejament, creació de bancals, etc de millorament del sòl adobs, rectificacions edàfiques, regatges de treball del sòl forces motrius i utillatge i de tractament de cultius successió, coexistència, rotació, etc Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups sistemes agraris autàrquics , encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a base d’…
parc agrari
Urbanisme
Agronomia
Espai agrari periurbà, delimitat i gestionat amb l’objectiu de preservar-hi les funcions agràries pròpies i, a més, promoure-hi el desenvolupament econòmic i les explotacions agrícoles i conservar i difondre els valors ecològics i culturals associats.
José Bové
Agronomia
Líder sindical agrari francès.
Inicià la seva activitat política el 1973 quan ocupà una granja de Larzac per evitar el projecte de l’exèrcit d’installar-hi un camp de tir militar Posteriorment es dedicà a l’agricultura i a la cria d’ovelles El 1987 fundà el sindicat Confédération Paysanne Les seves accions i protestes en defensa dels productes agrícoles i ramaders francesos l’han convertit en un referent per als defensors de l’agricultura diversificada respectuosa amb el medi ambient i amb la salut dels consumidors i del moviment contra la globalització econòmica
Vicent Lassala i Santiago Palomares
Economia
Agronomia
Terratinent i dirigent i divulgador agrari.
President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres
Isidor d’Angulo i d’Agustí
Economia
Història
Agronomia
Economista agrari i noble terratinent del delta del Llobregat.
Estudià a Barcelona i viatjà 1833-39 per l’Europa occidental i els EUA Després estudià a la Junta de Comerç i ingressà 1840 a l’Acadèmia de Ciències i Arts i a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País Actuà com a vicepresident de la Junta de Comerç 1841-43 Fou president de la Companyia Agrícola Catalana, que tenia per objecte l’explotació de grans predis Catalitzà i orientà l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fundat el 1851 Aquest li publicà 1852 un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi…
Per Borten
Història
Política
Agronomia
Enginyer agrònom i estadista noruec.
Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE
Ernest Mestre i Artigas
Agronomia
Enginyer agrònom.
De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller
Tomás de Anzano
Economia
Agronomia
Economista agrari i funcionari de finances que defensà la llibertat del comerç interior de grans.
Autor de Discursos sobre los medios que pueden facilitar la recuperación de Aragón 1768 i El comercio de granos mitigado 1795
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
Josep Riera i Porta
Agronomia
Agricultor i sindicalista.
Treballador en l’explotació agrària de la seva família, des del final de la dècada dels cinquanta formà part de diverses associacions antifranquistes de la comarca del Maresme Pertanyé al Front Obrer de Catalunya i el 1965 participà en la fundació de Comissions Obreres de Mataró, per la qual cosa fou empresonat l’any 1967 Membre de l’Assemblea de Catalunya, el 1974 entrà al sindicat agrari Unió de Pagesos i en fou nomenat coordinador general el 1977, càrrec que ocupà fins l’any 2000