Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
conreu fora del sòl
Agronomia
Sistema de conreu en què les arrels es desenvolupen en un medi diferent del natural.
Aquest tipus de conreu començà a desenvolupar-se al voltant del 1880 arran dels estudis de nutrició vegetal A partir del 1940 ja es conegueren força bé els elements nutritius essencials, la qual cosa permeté la difusió d’aquesta tècnica, sobretot en sistemes de conreu intensiu, per la proliferació de malalties transmeses pel sòl Els sistemes de conreu fora del sòl es poden classificar en conreu sense substrat i conreu en substrat En el conreu sense substrat cal proporcionar ancoratge a les plantes El conreu sense substrat es classifica en conreu hidropònic pròpiament dit, en el qual les…
barbat | barbada
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
organofosfat
Química
Agronomia
Nom genèric de diferents fosfats d’alcohols polihidroxílics, com el glicerol, l’etilenglicol, el sorbitol, el mannitol i d’altres, emprats com a fertilitzants.
Presenten una excellent solubilitat, que els permet de penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
Hermann Helriegel
Biologia
Agronomia
Biòleg i agrònom alemany.
Descobrí ensems amb Wilfarth que les papilionàcies fixen el nitrogen atmosfèric mercès als nòduls de les seves arrels i demostrà la proporcionalitat entre nodulació i fixació de nitrogen
nyam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, pròpia de les regions càlides.
Les arrels, tuberoses, són comestibles i riques en fècula Els nyams constitueixen l’aliment bàsic de milions de persones a l’Amèrica del Sud, a les Antilles i a l’Àsia tropical
aliment voluminós
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat per l’alt contingut en aigua i substàncies cel·lulòsiques, en detriment del valor nutritiu.
Constitueixen aquest vast grup d’aliments els farratges verds, secs o ensitjats, i les fulles, les tiges, les arrels, els tubercles i d’altres subproductes dels conreus Són adequats per als remugants
antigramínic
Agronomia
Producte fitotòxic especialment actiu contra les gramínies anuals.
Absorbit per les arrels o per les fulles, provoca l’emmusteïment i la mort per intoxicació de les cèllules A dosis elevades es comporta com a herbicida total i afecta també, aleshores, les dicotiledònies
enherbament
Agronomia
Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.
L’enherbament pot ésser total, quan hom cobreix tot el terreny, o en faixes, quan hom cobreix solament els bancals entre els arbres Aquesta tècnica pot millorar el contingut en matèries orgàniques i el color de la fruita, i afavorir el desenvolupament de les arrels